"En un món científic i tecnològic com l'actual, la literatura i les lletres ajuden a crear una visió crítica sobre el que ocorre en la societat"

Entrevista amb Vicent Yusà, nascut a la Pobla de Vallbona, un químic de formació i professió que va alternar el seu treball amb una participació activa en la política. S'ha jubilat recentment i ha iniciat un camí ben diferent per endinsar-se en el món de l'escriptura, amb la publicació de diverses obres literàries mentre altres estan ja preparades per als propers mesos. Infopoblano ha parlat amb ell, per conèixer una miqueta més eixa passió per les lletres tot aprofitant la celebració de la fira del llibre. 

-Fins ara es coneixia la seua faceta com a químic i fa anys com a regidor a la Pobla de Vallbona, d’on li ve eixa estima per l’escriptura?

La meua vida professional és cert que ha estat lligada a la química. He dirigit els Laboratoris de salut pública de la Generalitat i liderat un grup d'investigació en Seguretat Alimentària i la Contaminació Ambiental, a més de la meua activitat docent en la Facultat de Química de la Universitat de València. Però des de sempre he tingut gran afició a la lectura d'assajos polítics, de filosofia i també de literatura, sobretot novel·les. I és ara, després de la jubilació, és quan he trobat temps no sols per a continuar llegint, sinó també per a l'escriptura. Vaig publicar fa un any un llibre de filosofia, «Ascens a la torre. Apunts per a una filosofia de proximitat», que vaig presentar a La Pobla en 2024. I ara m'he internat en la narrativa, amb el projecte d'una trilogia: «El profesor de filosofía»

-En la seua darrera obra “Otro Fin del Amor es Posible, Diario de un Profesor de Filosofía” en parla de l’amor, de filosofia, de l’existencialisme, de la vida,... com es lliga això en un químic que ha treballat en un laboratori i amb una formació, preferentment, científica?

Com assenyalava, la meua formació acadèmica és bàsicament científica. Però més enllà de la química, he tingut interès per altres àmbits. De fet tinc també estudis de filosofia en el programa de la Universitat de València, La Nau Gran, a més del meu interès des de sempre per la lectura. Per a escriure cal, d’entrada, llegir molt. «Otro Fin del Amor. Diario de un professor de filosofía» és el primer volum de la trilogia. Té l’estructura de diari en el qual el professor Carles Súria, el protagonista, després  d’un trencament sentimental, anota diferents episodis de la seua vida privada, amb gran protagonisme de les peripècies amoroses. Anota també reflexions sobre la felicitat, l'ètica ecològica i les critiques a determinats usos i costums del món universitari. Crec que es tracta d'una novel·la amena, divertida, irònica, i amb elements per a la reflexió.

 -Quins en són els seus espills literaris? Quins escriptors o escriptores llegeix?

Sempre m'ha agradat molt la novel.la americana. Escriptors com Richard Ford, Paul Auster o Raymond Carver. També clàssics com Proust o Thomas Mann. En castellà he llegit amb gust a Muñoz Molina i a Javier Marías. Però no els veig com un espill. Primer perquè mai podria estar al seu nivell, i, segon, perquè l'art no és imitació. Es tracta de buscar un estil propi en el qual estigues còmode.

-En un món on la tecnologia i la ciència centren la vida, quin paper exerceix la literatura en la societat?

És precisament en aquest món on domina la raó cientificotècnica on són més necessàries les humanitats, en un sentit ampli. És la reflexió a la qual ens mou la filosofia, la literatura, les humanitats en general, la que ens pot permetre una visió crítica sobre el que ocorre, sobre els problemes socials, sobre els fins que ha de perseguir una societat. La tecnologia pot resoldre problemes, però la direcció en la qual han de resoldre's, les prioritats i els fins només els pot marcar una visió humanista, il·lustrada, ètica.

-D’on li ve la seua inspiració literària?

La meua experiència com a escriptor és curta. Es redueix a un assaig filosòfic i tres novel·les (dos ja publicades i la tercera eixirà l'any vinent). Pel que respecta a les novel·les, la primera idea sorgeix de tindre clar un personatge, el professor de filosofia. Tenia interès en narrar una part de la vida d'aquest personatge, la seua evolució, les seues relacions, com s'enfronta a problemes quotidians en l'amor, el treball en la facultat, les seues preocupacions artístiques, o les seus reflexions sobre temes actuals. A partir del personatge, la trama de les novel·les requereix, en moltes ocasions, documentar-te. Per exemple, en el segon volum de la trilogia «Obra Abierta», el protagonista, Carles Súria, es vincula al món de l'art contemporani, de les galeries, i manté relacions amb tres artistes visuals. Això necessàriament et porta a la necessitat de conèixer com funcionen les galeries d'art i el món artístic.

-De menut ja li agradava escriure o ha estat un procés progressiu que ha anat creixent amb el pas dels anys?

M'he passat tota la meua vida professional escrivint. Clar que es tractava d'una escriptura tècnica, científica; articles per a revistes científiques; informes tècnics. Això et dona confiança en l'expressió escrita, però té l'inconvenient que es tracta d'un ús del llenguatge poc apropiat per a la literatura. Però amb el temps he pensat que, excepte alguns tics administratiu-burocràtics, el llenguatge precís de la ciència ajuda, et dona un estil diferent, prou allunyat d’aquells que han tingut una formació més «de lletres». Ajuda a aconseguir un estil propi. Però la base per a l'escriptura, com he assenyalat, és la lectura. Cal llegir molt. També es requereix una mínima formació sobre les claus de l'escriptura narrativa. En eixe sentit, he realitzat algun taller de literatura creativa.

-Té antecedents familiars en temes literaris?  

El meu pare tenia prou afició a escriure, més en l’àmbit periodístic. Durant molts anys va ser corresponsal de La Pobla del Levante i Les Provincies, i crec que, també, a la Hoja del Lunes. Encara recorde com dictava per telèfon les notícies del nostre poble a la redacció dels diaris, i en especial em ve al cap les cròniques del partits de futbol del Vallbonense.

 -El protagonista de la seua darrera obra és un filòsof. No creu que la filosofia ha estat, precisament, un àmbit que al llarg de la història ha estat oblidat o fins i tot menyspreat a la societat?

Durant molts segles la filosofia realment ha sigut la base del coneixement humà, i els filòsofs els personatges més respectats. A la Grècia clàssica, per exemple, Plató i Aristòtil; a Roma, Cícero o Sèneca; Tomàs d'Aquino en l'Edat mitjana. I filòsofs com Rousseau, Kant, Hegel; o més pròxims com Marx, Bertrand Russell, Sartre, Simon de Beauvoir o Foucault, han configurat el nostre món, encara que no ho sapiguem. És tal volta en aquests moments on la raó científic-tècnica sembla voler apartar a les humanitats, a la filosofia, de la direcció de la societat. Però cal no oblidar que per a resoldre els problemes, primer cal comprendre'ls, conèixer el seu origen, saber per què s'han produït, tindre clar quins valors cal defensar, quina és la finalitat que hem de perseguir, quines són les prioritats. I tot això només s'aclareix des del pensament crític que ens poden proporcionar les humanitats i la filosofia.

-Té algun tipus de mecanisme a l’hora d’escriure? Segueix algun tipus de ritual?

Se sol dir que hi ha dos tipus d'escriptors: de mapa i de brúixola. Els primers planifiquen tota la novel·la abans de començar a escriure; els segons es deixen portar per la història a mesura que escriuen. Les dues primeres novel·les les he escrites en mode brúixola. Quan les vaig començar no sabia on em dirigia, quins personatges apareixerien, en quines  dificultats es trobaria el personatge central o com la resoldria. En la tercera, que apareixerà en 2026, ja l'he planificada un poc més; una cosa mixta entre mapa i brúixola. No hi ha una tècnica infal·lible. Cada escriptor té els seus hàbits. El ritual és posar-se a escriure amb temps per davant. Sense preses i sense pressió. I gaudir de l’escriptura.

-Fins ara ha rebut bones crítiques a les seues obres, s’esperava eixe caliu de la gent? Com han acollit a la Pobla, el seu poble, la seua presentació literària?

Realment la primera novel.la està a les  llibreries, i també en format electrònic, des de novembre de 2024. La segona ix al maig d'enguany. La primera l'he presentada a València i Castelló. Encara no l'he presentada a La Pobla. Està prevista presentar-la passat l'estiu, dins de la programació que té el Centre d'Estudis Locals (CEL). He rebut una bona impressió de les persones que han llegit la primera. En general, els ha semblat que té un humor sarcàstic, uns bons personatges i reflexions interessants.

 -Quines obres seues podrem llegir pròximament?   

Com he dit, ara al maig eixirà el segon volum de la trilogia, «Obra Abierta», i a primers del 2026 el tercer volum, que encara no té títol definitiu.

-Com a investigador en els àmbits de la química i de la seguretat alimentària, quins consells ens pot donar als veïns i les veïnes de la Pobla?  

M'he dedicat molts anys a la investigació sobre seguretat alimentària, sobretot a avaluar la presència de contaminants en els aliments i en el medi ambient, i al risc que suposen per a la població. Crec que per a minimitzar el risc, i també per una qüestió de defensa del medi ambient i de defensa dels animals, crec que és molt convenient tendir a una dieta el més vegetariana possible, amb aliments ecològics, si és possible, i de proximitat i temporada. No abusar d'aliments amb molt de greix ni sucre, evitar menjar amb massa freqüència, sobretot els xiquets, peixos grans com la tonyina i el peix espasa, que contenen molt mercuri, i per descomptat realitzar molta activitat física i esport. I poc alcohol i gens de tabac.