La loteria dels penals deixa el València sense el títol de la Copa del Rei en un partit emocionant i vibrant

 

            TICO DE VICENTE.- La Pobla de Vallbona. La loteria dels penals ha deixat el València sense el títol de la Copa del Rei que, finalment, ha guanyat el Betis. Un partit emocionant, vibrant i jugat de poder a poder entre dos equips que es jugaven bona part de la temporada en un sol partit. Després de 90 minuts, una pròrroga i la tanda dels penals, el València no ha pogut repetir el títol que va guanyar fa justament tres anys, en 2019 contra el Barça.

            Amb este resultat decebedor, el València tanca, pràcticament, una temporada en què el títol n’assegurava la participació l’any vinent en l’Europa League. D’esta forma, el club afronta una recta final de la temporada amb poques aspiracions i amb la mirada atenta a les maniobres que prepara la propietat, és a dir, Peter Lim. La derrota contra el Betis escenifica la tristesa de milers i milers d’aficionats que s’havien desplaçat fins a la capital sevillana amb la il·lusió d’emportar-se a València un altre títol per a les seues vitrines.

            D’il·lusió, força i sentiment en portaven sobradament els aficionats valencians. El València, tanmateix, ha començat molt gelat, desorientat i sense reacció a la força, rapidesa i bon joc del Betis que, ben prompte, ha marcat amb un gol de cap de Borja Iglesias, el Panda, que ha deixat glaçats els valencians. No ha estat fins la mitja hora que el València ha reaccionat de forma fenomenal amb un atac ràpid i àgil. Hugo Duro, titular hui a l’equip, ha estat el més ràpid de la classe per guanyar la defensa del Betis i davant l’eixida de Claudio Bravo, el porter rival, marcar un gol de molt bona fractura.

            Amb eixe gol, reaccionava l’equip i els aficionats despertaven del silenci que havia provocat la primera mitja hora del partit. Començava un altre partit. El València començava a dominar el joc, amb contraatacs ràpids, amb una defensa molt sòlida, sense cap badall mentre brollaven a dojo les ocasions de gol. Illaix Moriba, que hui ha estat la gran sorpresa en l’alineació inicial en detriment de Brian Gil, era un dels destacats al mig del camp, tot furtant balons als contraris, i llançant a l’espai dels davanters del València.

            Hugo Guillamón demostrava amb gran encert la seua internacionalitat recent i es feia l’amo del cercle central mentre que Soler enviava pilotades filtrades a Gonçalo Guedes que aconseguia marxar dels seus defensors. Fins i tot, en una ocasió claríssima es podria haver posat per davant el València. Quedava ben poc per arribar al descans. L’equip de José Bordalàs era l’amo indiscutible del partit. El Betis tractava de traure’s el domini valencià per es veia, absolutament, incapaç de refer-se’n. En esta primera meitat s’havien pogut diferenciar ben clarament dos partits, una part per al València i l’altra per al Betis. Així s’arribava al descans. Encara quedava molt per endavant per jugar.

             València dominador

            A la represa, el València continuava jugant millor que el contrari, amb un domini en totes les facetes del joc, tant en atac com en defensa, sense escletxes i amb un esperit renovat. Passaven els minuts i les ocasions de gols continuaven però no aconseguien materialitzar-les. Al capdavall, el gol és la cirereta del pastís. El premi al treball ben fet. A mesura que la fi dels 90 minuts arribava, els dos equips n’eren conscients que hi hauria pròrroga i, potser, penals. Les dos pròrroga van ser un al·legat dels jugadors dels dos equips a l’esforç, l’èpica i l’orgull per guanyar el títol. El cansament, però, va fer forat a les cames dels jugadors a mesura que transcorrien els minuts. Un partit trencat era el major exponent de la situació. Sense mig del camp, ni per part del València ni del Betis, se succeïen les ocasions de gol. Unes voltes per bones intervencions dels dos porters i d’altres pel poc encert dels davanters, el ben cert és que la tanda dels penals era més a prop que mai.

            Així va ser. Una loteria que unes voltes afavoreix i d’altres perjudica. Musah, el jove extrem valencià, va errar la seua oportunitat. La resta van encertar tots. Mala sort. Sevilla no ha estat esta volta un talismà per al València. S’albiren canvis importants per a la propera temporada. Esta ja està pràcticament acabada. Sense aspiracions ni amb cap objectiu a l’horitzó.